L’esclavitut, a les portes.

L’esclavitut està tocant a les portes i lo pijor de tot és que serà la població la que li demane al govern que l’esclavise. Cada vegada més governs i més economistes oficials defenen les supostes ventages que tindria acabar en els diners físics (monedes i billets). El Deutsche Bank alemà i el DNB, el major banc de Noruega, han urgit a acabar en els diners físics en els pròxims anys. En Dinamarca la llei preveu acabar en el diners en efectiu en 2030. En Suècia només el 2% de transaccions s’efectua en monedes i billets i inclús pots fer donatius a la parròquia a través del mòvil . França ha llimitat els pagaments en metàlic fins a un màxim de mil euros, teòricament per a evitar el blanqueig de capitals. Els pagaments a través del mòvil s’han popularisat enormement en els últims anys pertot. Inclús les nacions del Tercer Món, com Nigèria, estan restringint tant la quantitat de diners que es poden retirar dels bancs, com llimitant lo que és pot comprar en diners en efectiu. Estem vivint la major creuada contra els diners físics de tota l’història de l’humanitat.

Els partidaris de l’eliminació dels diners físics argüixen molts beneficis reals i imaginaris. Entre ells, acabar en els atracaments a mà armada, els costs d’impressió de monedes i billets, i acabar en el mercat negre, el tràfic de drogues i armes, la prostitució, la pornografia infantil i evidentment l’evasió fiscal. Sona molt be, si no fora perque els qui defenen estes bondats són els mateixos que en acabant evadixen capitals en els paraísos fiscals i financen als terroristes. La propaganda oficial mos somet a un continu bombardeig en el qual rentar-mos el cervell per a que tots mos passem massivament als diners electrònics. Per supost, no s’acabarà en els diners físics per decret i de la nit al matí perque això provocaria una revolució. Simplement, s’aniran creant les condicions necessàries per a que el seu us siga cada volta més difícil i incómodo, fins que siga possible decretar la seua mort oficial per tindre un us marginal. Quan arribe eixe moment, la gent no s’opondrà puix simplement ho vorà com una evolució natural cap a la modernor.

Ningú pareix donar-se conte de que acabar en els diners en efectiu supon acabar en la llibertat i la democràcia. Si el 100% dels meus diners estan en un conte bancari, el banc o el govern pot bloquejar el meu conte corrent o inclús furtar-me el 100% de lo que tinc simplement apretant un botó. Seria com el corralito d’Argentina, pero a una escala molt superior. No tindria cap intimitat, ya que el 100% dels meus pagaments estarien registrats i per tant, el Govern sabria perfectament a on vaig i a on dixe d’anar. Tota la població es voria obligada a tindre conte bancari, inclús els captadors ya que seria impossible donar-los una almoina. El banc podria impondre tarifes i comissions per totes les teues transaccions. L’Estat podria aplicar imposts de forma arbitrària o ordenar el rescat dels bancs en els diners dels ciutadans i la gent no podria fer res per a evitar-ho. El final passa per estar observat constantment per càmares de vigilància, internet, teléfons, ordenadors, tabletes i fins i tot des dels nostres contes bancaris.

En una entrevista d’Alex Jones, el cineasta Aaron Russo parlava de la seua amistat en Nicholas Rockefeller. Russo explicava cóm este banquer li havia confessat que les èlits planejaven implantar un microchip a toda la població mundial, en el qual es podria controlar tots els nostres passos, senyes i diners. En cas de que algú es rebelara contra el Govern, las èlits desconectarien el seu microchip i no podria ni tan sols comprar menjar. Pocs mesos més tart, Aaron Russo sospitosament moria de càncer. Ya tenim el microchip en el DNI, el passaport, la targeta de crèdit i en les mascotes… Els pròxims som mosatros. De fet, en Estats Units ya hi ha famílies que s’han implantat de forma voluntària el microchip, en teoria per la seua seguritat. Diu Apocalipsis 13:16-18 que la marca de la bèstia es posarà en la mà dreta o en el front, o que ningú podrà comprar ni vendre, llevat del qui tinga la marca de la bèstia o el seu número, que és siscents sixantasis. Les profecies una vegada més semblen complir-se davant dels nostres nassos.

Héroes.

nothingtofear

Julian Assange. El 28 de noviembre de 2010 la web Wikileaks destapó más de 250.000 cables diplomáticos del Gobierno de Estados Unidos. Sólo unos pocos días después, este informático australiano -editor de la web- era detenido por la policía londinense, acusado de cometer violación y abusos sexuales en Suecia. Assange dice que la acusación es falsa, una maniobra de la CIA por haber publicado tantos secretos turbios (hoy ya superan de largo el millón). Gracias a él sabemos por ejemplo que el mayor servicio de espionaje del mundo se llama Google. Desde 2012 está asilado en la Embajada de Ecuador en Londres. Dos años encerrado ya porque en el preciso instante en que salga a la calle será detenido. Un hombre inocente acusado injustamente. Assange es el Caso Dreyfus del siglo XXI.

Bradley Manning. En el año 2010 este soldado y analista de inteligencia estadounidense filtró a Wikileaks más de 250.000 cables diplomáticos, así como medio millón de documentos clasificados sobre la Guerra de Irak y la Guerra de Afganistán, en los cuales se daba fe del asesinato de numerosos civiles así como de otros crímenes de guerra. Assange los iría publicando poco a poco a través de su web y de la prensa internacional. Célebre es, por ejemplo, el vídeo titulado Asesinato Colateral en que se ve cómo un helicóptero estadounidense mata a un grupo de civiles en Irak, entre ellos dos periodistas de Reuters. En mayo de 2010 Manning fue detenido, pasó tres años en prisión provisional y finalmente en 2013 fue condenado a 35 años de cárcel y a la expulsión con deshonor del Ejército.

Edward Snowden. En junio de 2013 The Washington Post y The Guardian revelan dos programas de espionaje secretos: uno que registra datos de llamadas en Estados Unidos y otro que permite a la inteligencia estadounidense acceder a servidores de las principales compañías de internet. Poco después, un informático americano que había trabajado para la CIA y que estaba en Hong Kong, Edward Snowden, se declara responsable de las filtraciones. Snowden explicó que Washington realiza un espionaje masivo a sus ciudadanos, contraviniendo los principios de la Constitución, y a las naciones aliadas. Renunció a una vida cómoda, a un sueldo de 200.000 dólares anuales, a su familia y a su novia en Hawai por defender la libertad. Desde julio de 2013 es un refugiado político en Rusia.

Mientras tanto, el negro de la Casa Blanca -ese lobo con piel de cordero, ese demonio con máscara- hace todo lo posible por convertir el mundo entero en una dictadura. La Ley de Autorización de Defensa Nacional, las Leyes SOPA y PIPA, la Ley CISPA o el Tratado Transatlántico para el Comercio y la Inversión parecen sacados del programa electoral de Benito Mussolini. Yo no quiero que el Gran Hermano que imaginó George Orwell se acabe convirtiendo en realidad. Puede que Assange sea culpable de sacar a la luz muchos secretos oscuros, pero no lo es de violación. Puede que Manning y Snowden traicionaran al Gobierno americano, pero no al pueblo americano. Porque cualquiera capaz de sacrificar su vida por combatir la tiranía y defender la libertad es un héroe. Y estos tres hombres son héroes.

A %d blogueros les gusta esto: