Josué Ferrer.

L’esclavitut està tocant a les portes i lo pijor de tot és que serà la població la que li demane al govern que l’esclavise. Cada vegada més governs i més economistes oficials defenen les supostes ventages que tindria acabar en els diners físics (monedes i billets). El Deutsche Bank alemà i el DNB, el major banc de Noruega, han urgit a acabar en els diners físics en els pròxims anys. En Dinamarca la llei preveu acabar en el diners en efectiu en 2030. En Suècia només el 2% de transaccions s’efectua en monedes i billets i inclús pots fer donatius a la parròquia a través del mòvil . França ha llimitat els pagaments en metàlic fins a un màxim de mil euros, teòricament per a evitar el blanqueig de capitals. Els pagaments a través del mòvil s’han popularisat enormement en els últims anys pertot. Inclús les nacions del Tercer Món, com Nigèria, estan restringint tant la quantitat de diners que es poden retirar dels bancs, com llimitant lo que és pot comprar en diners en efectiu. Estem vivint la major creuada contra els diners físics de tota l’història de l’humanitat.

Els partidaris de l’eliminació dels diners físics argüixen molts beneficis reals i imaginaris. Entre ells, acabar en els atracaments a mà armada, els costs d’impressió de monedes i billets, i acabar en el mercat negre, el tràfic de drogues i armes, la prostitució, la pornografia infantil i evidentment l’evasió fiscal. Sona molt be, si no fora perque els qui defenen estes bondats són els mateixos que en acabant evadixen capitals en els paraísos fiscals i financen als terroristes. La propaganda oficial mos somet a un continu bombardeig en el qual rentar-mos el cervell per a que tots mos passem massivament als diners electrònics. Per supost, no s’acabarà en els diners físics per decret i de la nit al matí perque això provocaria una revolució. Simplement, s’aniran creant les condicions necessàries per a que el seu us siga cada volta més difícil i incómodo, fins que siga possible decretar la seua mort oficial per tindre un us marginal. Quan arribe eixe moment, la gent no s’opondrà puix simplement ho vorà com una evolució natural cap a la modernor.

Ningú pareix donar-se conte de que acabar en els diners en efectiu supon acabar en la llibertat i la democràcia. Si el 100% dels meus diners estan en un conte bancari, el banc o el govern pot bloquejar el meu conte corrent o inclús furtar-me el 100% de lo que tinc simplement apretant un botó. Seria com el corralito d’Argentina, pero a una escala molt superior. No tindria cap intimitat, ya que el 100% dels meus pagaments estarien registrats i per tant, el Govern sabria perfectament a on vaig i a on dixe d’anar. Tota la població es voria obligada a tindre conte bancari, inclús els captadors ya que seria impossible donar-los una almoina. El banc podria impondre tarifes i comissions per totes les teues transaccions. L’Estat podria aplicar imposts de forma arbitrària o ordenar el rescat dels bancs en els diners dels ciutadans i la gent no podria fer res per a evitar-ho. El final passa per estar observat constantment per càmares de vigilància, internet, teléfons, ordenadors, tabletes i fins i tot des dels nostres contes bancaris.

En una entrevista d’Alex Jones, el cineasta Aaron Russo parlava de la seua amistat en Nicholas Rockefeller. Russo explicava cóm este banquer li havia confessat que les èlits planejaven implantar un microchip a toda la població mundial, en el qual es podria controlar tots els nostres passos, senyes i diners. En cas de que algú es rebelara contra el Govern, las èlits desconectarien el seu microchip i no podria ni tan sols comprar menjar. Pocs mesos més tart, Aaron Russo sospitosament moria de càncer. Ya tenim el microchip en el DNI, el passaport, la targeta de crèdit i en les mascotes… Els pròxims som mosatros. De fet, en Estats Units ya hi ha famílies que s’han implantat de forma voluntària el microchip, en teoria per la seua seguritat. Diu Apocalipsis 13:16-18 que la marca de la bèstia es posarà en la mà dreta o en el front, o que ningú podrà comprar ni vendre, llevat del qui tinga la marca de la bèstia o el seu número, que és siscents sixantasis. Les profecies una vegada més semblen complir-se davant dels nostres nassos.