Josué Ferrer.

Després dels procesos de fusió mampresos per Caixa d’Aforros del Mediterraneu (CAM) i Bancaixa, ara li ha arribat el torn a l’atra gran entitat autòctona: Ruralcaixa. L’empresa valenciana, junt a unes atres 13 caixes rurals, conformarà el Grup Caixes Rurals del Mediterràneu (CRM), que serà un grup financer 100% valencià. Formaran part del grup les entitats Ruralcaixa,  Crèdit Valéncia, Torrent, Altea, Burriana, Callosa d’En Sarrià, Nules, Alqueries, Chest, Alginet, Vilavella, Almenara, Chilches i Vilafamés.

El model triat ha segut el del Sistema Integral de Protecció (SIP), lo qual comporta que cadascuna de les entitats adherides conservarà la seua marca, personalitat jurídica, identitat, independència i gestió. No només serà el gran grup cooperatiu valencià sino una de les dos grans empreses de referència en l’Estat en el sector de les caixes rurals, juntament en Cajamar. Contarà en una xàrcia de 600 oficines, 2.500 empleats i uns actius de 12.000 millons d’euros. El president del grup serà Eduart Ferrer.

A mi el Grup CRM em transmet molt bones sensacions. Primer, perque és un grup financer en capital 100% valencià, molt pròxim al ciutadà i que promou la cultura autòctona, per eixemple ab el patrocini de la pilota valenciana. Si be és cert que el cooperativisme financer està present en tota Europa, per eixemple a través de societats com Crédit Lyonnais o Rabobank, en el Regne de Valéncia conta en una gran tradició que accentua el fet diferencial valencià en respecte a unes atres autonomies de l’Estat.

El segon motiu, perque encara més menudes que molts grans bancs i caixes de l’Estat, les caixes rurals tenen una presència molt forta en el Regne i sempre s’han caracterisat per treballar  en serietat, rigor i professionalitat, per lo que resulten més solvents que unes atres entitats financeres de més renom. El seu menor tamany  llunt de ser un inconvenient és una ventaja per a l’usuari puix quan més gran és l’empresa més menut és el client  i viceversa. Com afirma l’autor Leopold Kohr: lo chicotet és preciós.

I el tercer motiu és perque les caixes rurals són hui per hui les més bolcades en l’obra social. A sovint ajuden a autònoms i chicotetes empreses, donen prèstams als treballadors, cobrixen un descobert a final de mes, alvancen la pensió als jubilats al dia 25 de cada mes i no cobren comisions. És evident que les caixes rurals, per damunt de les d’aforros, dirigixen els guanys a l’obra social i eviten l’exclusió financera d’amples capes de la societat puix en elles molta gent troba l’oportunitat que els nega els bancs.