Josué Ferrer.

En l’Alemanya Nazi es perseguia als judeus. Bona prova d’aixo fon “la nit dels cristalls trencats”, en que els nazis trencaren les botigues i comerços de tots aquells alemans que sabien que eren jueus. El dictador Adolf Hitler no es va contentar en aço i obligà als propis judeus atacats a pagar una indemnisacio a l’Estat per causar “destrosses contra l’Estat Alema”. No solament se’ls perseguia, sino que ademes es responsabilisava a les victimes de la seua propia persecucio: “Els judeus són una raça inferior, uns traïdors a Alemanya, uns conspiradors, etc”.

En l’Espanya de Francisco Franco es perseguia als qui no pensaven com ell. Es denunciava als homosexuals, que anaven a preso nomes per ser-ho. Es torturava, assessinava, amenaçava i fusilava a rojos, democrates i als republicans nomes per ser-ho. A l’igual que en l’Alemanya Nazi tambe en Espanya es responsabilisava a les victimes de la seua propia persecucio. Aixina “els republicans són tots una horda de barbars sanguinaris i d’antiespanyols, els maricons són uns malalts que poden ser curats en una terapia de descarregues electriques, etc”.

En l’Unio Sovietica de Josip Stalin tambe es perseguia als opositors a la dictadura. Aixina, s’encarcerava a molts ciutadans, se’ls confiscava els seus bens i propietats i se’ls dixava en el carrer i sense res… De fet, Stalin una volta ordenà eixecutar a totes les persones que no tingueren calls en les mans “per antirrevolucionaries”. Novament, es responsabilisà a les victimes de la seua propia persecucio: “És que este és un fasciste, aquell un capitaliste, el de més alla es un antirrevolucionari”. Les victimes tenien mereixcut lo que els passava tambe aci.

En Euskadi des de fa més de trenta anys hi ha una banda terrorista nomenada ETA que seqüestra i assessina. En eixa banda colaboren molts politics i ciutadans d’a peu, donant-li cobertura, refugi, denunciant a tot el qui no pensa igual. 1.000 morts en 30 anys de terrorisme i una societat trencada a on no pots parlar de politica en un bar per por a que et maten. Com en els casos anteriors, tambe aci les victimes tenen la culpa de la seua persecucio: “Són fascistes, són espanyols, no tenen RH -, no són de la raça vasca, són maketos, són antivascs, etc”.

Hui en Catalunya un professor de l’Universitat de Barcelona, Francesc Caja, està amenaçat de mort tan sols per no compartir la politica llingüistica de la Generalitat. Deu aguantar que uns catalanofascistes encapuchats entren al seu despaig i li’l destrossen, que facen pintades contra ell, que irrompen en classe i l’insulten… I el rector de l’Universitat de Barcelona li retira l’escolta que fins ara li protegia. Tambe aci es responsabilisa a Caja de lo que li ocorre: “Caja fasciste”. Pero… ¿quí són els fascistes realment? La meua solidaritat, professor Caja.

FONT: Llengua Valenciana Sí. 20-12-2004.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!