Josué Ferrer.

«El carlisme és un moviment lliberticida i migeval que somia en una Arcàdia catòlica que, en realitat, no existí mai». La cita és de l’escritor César Vidal. Recorde que quan era adolescent, observava el carlisme en la simpatia que desperten en mi les causes perdudes, pero ara, passats els anys, no puc sino contemplar-ho com un anacronisme, com un fòssil extemporàneu que no té raó de ser en ple sigle XXI. Són dinosauris: ¡ya s’han extinguit pero encara no ho saben!

Conec algunes persones que es declaren obertament carlistes, contra les qui res tinc en contra. Lo que em sembla alucinant és no ya que existixca el carlisme hui en dia, sino que hi haja persones que manifesten en orgull la seua pertinença a una ideologia que només ha portat desgràcies a Espanya. No una ni dos sino tres guerres civils ha portat el carlisme i per causes tan absurdes com si ha de regnar Antoniet o Marieta. ¡Qué m’importarà a mi això si cap dels dos m’ha de donar de menjar!

Si pels carlistes fora, el retors encara oficiarien missa en llatí, d’esquena al públic. Els inquisidors encara cremarien en mitat de la plaça als protestants per hereges i a les feministes per bruixes. Encara es botaria fòc a Bíblies traduïdes a llengües vernàcules, perque l’Iglésia Catòlica ha cremat més Bíblies a lo llarc de l’història que el comunisme. Encara es seguirien recolzant colps d’estat, guerres civils, dictadors d’opereta, genocidis i en definitiva que Àfrica comença darrere dels Pirineus.

No mos hem d’estranyar per açò ya que el carlisme no dixa de ser un reflex de cóm era l’Iglésia Catòlica fins fa quatre dies. Mentres que en unes atres nacions el triumf de la Reforma Protestant, de la Revolució Americana o de la Revolució Francesa va servir per a llimitar el poder omnímodo de l’Iglésia Catòlica i fer prosperar la llibertat, en Espanya la victòria de la Contrarreforma va comportar  ser un país en blanc i negre a on tot lo món era analfabet i portava boina en el cap.

L’Iglésia Catòlica ha acabat acceptant la democràcia, encara que siga de mala gana, pero el carlisme encara no ha donat el pas. Estes idees ràncies són contràries a la voluntat de Deu. El Senyor podria haver-se erigit en un dictador feudal pero donà lliure albir a l’home. El propi Jesucrist insistia en que el seu Regne no era d’este món i que calia donar al César lo del César i a Deu lo de Deu.  Pero per desgràcia, l’única diferència entre els ayatolàs ibèrics i els d’Iran és la boina.