Josué Ferrer.

Als companyers catalans:

Mireu volia dir-vos que yo tinc clar les següents coses. 1) Els catalans que volen els Païsus Imaginaris són una minoria. 2) Que en Catalunya, com en qualsevol atre lloc del planeta, hi ha gent de totes les classes. No es pot ficar dins d’un mateix sac a sis millons de persones per lo que diguen o facen alguns. 3) Que no tinc res en contra de Catalunya ni dels catalans sino d’alguns catalans que volen apropiar-se de lo nostre. Fins ahi tot be.

Pero tambe vos dic que colonialisme no és nomes impulsar els Països Catalans sino tambe voler impondre un idioma estranger (el catala) en Valencia i voler apropiar-se de la cultura valenciana. Els catalans continuament vos claveu en camisa d’onze vares, cometeu ingerencies en Valencia i Balears, vos queixeu del centralisme de l’Estat Espanyol pero despres pequeu d’un intervencionisme frenetic i fiqueu els nassos en els assunts dels veïns.

Els valencians som d’atra forma. A mi m’és igual si els catalans voleu ser una regio, una nacio, una CCAA, un Estat federat, un Estat lliure associat o un païs independent. Entenc que són assunts interns vostres i no em clave. Vosatres voreu lo que més vos interesse. Tampoc em clave si els catalans voleu parlar espanyol, catala o aranes. O si considereu que el catala és un idioma independent o un dialecte del provenzal. M’és igual qué feu.

En reciprocitat desijaria que els catalans no cometereu ingerencies en Valencia. Si els valencians considerem que parlem un idioma distint del catala… ¿Que més vos dona? ¿Acas no decidireu vosatros que parlaveu un idioma distint de l’occita? Si el poble valencià insistix en que vol una llengua propia… ¿per qué continuar en eixe imperialisme llingüistic i cultural? Nomes esteu conseguint que els valencians parlen en espanyol cada dia més.

Catalunya, Valencia i Balears deuen tindre bones relacions entre ells. Be siga dins d’Espanya (be per a poder fer contrapes a Madrit) o fòra d’ella (com tres Estats independents tipo Benelux o Països Baltics). Els catalans sou incapaços d’entendre que sense igualtat no és possible la germanor. Que la germanor és dona entre iguals que es relacionen de tu a tu, no entre pobles que ordenen i atres que obedixen. Aixo no és germanor… És atra cosa.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 2-5-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!