Primer capítul d’Amèrica Màgica (I).

Hola a tots.

Com vos havia anunciat ací vos deixe el primer capítul de la meua novela Amèrica Màgica. Es titula L’home misteriós i ho he dividit en dos parts per a facilitar la llectura.

Espere que vos agrade.

—————————————————————

1 – L’HOME MISTERIÓS (I).

La nit fa pudor a suor i fornicació en Miami. Seran com les dos de la matinada i una parella copula impúdicament en el carreró, a uns dèu metros de mi. Ella gemeca com una fúrcia barata. Lo que em molesta en sí no són els seus sorolls. No és que m’hagen despertat, no, clar que no, perque en la calor de la ciutat és impossible dormir fins a ben entrada la nit. Simplement és que en lo gran que és Miami ¿havien de vindre just a este carreró? ¿A la meua llar? ¿És que no hi havia cap atre lloc?

-Perdó, m’he corregut dins.

-Tranquil, prendré la pastilla.

-¡Qué be! No sabia que hi haguera pastilles per al Sida…

La chicona comença a bramar obscenitats. Està histèrica. Sembla que s’ha emportat una sorpresa que no esperava i víctima de la ràbia comença a agredir al seu circumstancial amant. Li arrapa en la cara i el tipo es dol. Acte seguit, ell es trau una Magnum i encanona a la fúrcia. L’insulta, li diu que és una bagassa, i li pega tal galtada que la tira a terra i en acabant li ordena que li bese els peus si vol viure. Ella accedix plorant. Presencie el deplorable espectàcul sense menejar ni un sol dit. No és assunt meu.

-¡Ves-te’n, pendó! ¡Hui és el teu dia de sòrt!

-¡Te’n recordaràs de mi, fill de puta! -crida mentres escapa d’allí-.

El tipo de la pistola es dona conte de la meua presència. Ve cap a mi.

-¿I tu qué mires, escòria? -em pregunta-.

Estic tombat en terra. Cobert en uns cartons que use per a tapar-me per les nits en este racó ombrívol al que considere la meua llar. Només tinc una mochila en les meues pertinences bàsiques. Bo, això i una botella de vi barat que m’ajuda a soportar la vida. Mire cap amunt i veig al tipo. Alt, metro noranta, ros i en una cicatriu en el rostre. De repent, sent un líquit que es derrama per la meua cara i pel meu cos. Orina. El seu sabor és salat i se’m clava dins dels ulls.

-¿T’agrada? Açò és lo que es mereix l’escòria com tu. ¡No eres més que gentola, un paràsit!

No faig res per a defendre’m. Estic tan borracho que ni tan sols puc sostindre’m en peu. Ademés, qué importa. Al cap i a la fi té raó. La meua vida és una merda i si este tipo em pegara un tir ara mateix em faria un favor. La semana passada quatre mocosos em pegaren una palissa. M’arruixaren en gasolina i estigueren a punt de botar-me fòc, pero just en eixe moment passà per allí la policia. El tipo torna a traure la seua Magnum i m’apunta. Estic llest per a que em borre d’este món.

(Continua)

¡ATENCIÓ! He obert un nou bloc dedicat exclusivament a la novela. ¡Visiteu-lo! ¡Allí vos informarem de tot!

https://libroamericamagica.wordpress.com

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: