Josué Ferrer.

Hi ha una preocupacio creixent en Valencia pel fantasma de les deslocalisacions. El tema, encara que greu, tampoc deu llevar-nos la son. Es tracta d’un proces de seleccio natural: les empreses que es relocalisen són les més obsoletes, les antiquades, les que ya no poden competir. És el cas per eixemple de l’industria classica (automovils, maquinaria pesada, astillers…) molt forta en el segle XIX i XX i tan desfasada hui que no tindra més remei que ubicar-se en el Tercer Món. Per contra, l’industria moderna (informatica, internet, telefons movils i telecomunicacions…) radica en les nacions industrials del Primer Món, entre les quals figura el nostre païs.

Que hi haja negocis que desapareguen o se’n vagen no és problema mentres es creen més empreses de les que tanquen. L’eixemple perfecte és el del sector dels capells. Fa decades tots els homens portaven capell. D’una generacio a l’atra, deixà d’estar de moda i les fabriques de capells anaren a la quebra. Ni pujà el paro ni fon cap desastre per a l’economia, ya que tota la gent que treballava en eixe sector s’incorporà a un atre distint. Aixina de facil. Es tracta d’un proces de seleccio natural. Si tanquen uns negocis, sorgixen uns atres nous. Si les empreses més obsoletes es deslocalisen, apareixen atres industries més punteres, que sense dubte invertiran aci.

Sempre ixen nous negocis que compensen els que van quedant-se pel cami. I ficare tres eixemples nacionals. 1) Fa 15 anys quasi ningu tenía ordenador. Abans de vendre-la, la valenciana Jump fon l’empresa informatica llider a nivell d’Estat. 2) Fa 10 anys ningu sabia qué era internet i hui la valenciana Ono és l’empresa llider del sector a l’Estat. 3) Fa uns anys, les comarques d’Utiel i Requena eren ermes i esterils i no hi havia treball. Han passat de ser un llastre a convertir-se en unes de les més dinamiques a l’invertir en turisme rural i en uns vins que estan considerats com uns dels millors del món. Aixina prospera l’economia; creant uns negocis nous.

Alguns s’alarmen perque els sectors del joguet, textil, calcer o moble se’n vagen a India o China. Pero estos sectors es poden adaptar per eixemple encarregant-se en Valencia del disseny, distribucio i publicitacio (alt valor afegit) i deixant la confeccio a la mà d’obra barata d’Asia. O s’alarmen perque la produccio citricola puga tindre els dies contats. Pero no es donen conte de que si les taronges i els arrossos ya no són rendibles es poden cultivar atres coses, com ara vinyes o inclus plantacions de canem, el dia que la marihuana siga llegal. Mos podem adaptar a les noves cincumstancies i prosperar. De veritat, les deslocalisacions no són la fi del món.

FONT: Llengua Valenciana Blogspot. 1-4-2007.

—————————————————————————–

¿T’agrada l’articul? Pots llegir molts més com este en el meu llibre PER A OFRENAR NOVES GLORIES A VALENCIA. ¡Fes clic en la portada!