«La pujada del IVA és la sabrada que els mals governants peguen als seus compatriotes», «No hi haura rescat», «No pense donar un sol euro de diners publics a la banca», «Li pense clavar tisora a tot excepte a les pensions, sanitat i educacio», «Yo no soc partidari del copagament en sanitat», «Mosatros no recolzarem l’amnistia fiscal perque els que paguen pagaran més i als que no paguen se’ls perdonarà lo que no hagen pagat», «El PP no abaratirà el despediment en cap cas», «No vos deixeu enganyar, retalls és baixar el sou als funcionaris», «Aci hi ha un president que donarà la cara i que no s’amagarà», «Quan yo governe baixarà el paro», «Dir sempre la veritat, encara que dolga, sense adorns i sense excuses: dir al pa, pa i al vi, vi», «Yo lo que no porte en el meu programa no ho faig». Estes són nomes algunes de les vora de cent mentires demostrades de l’actual president espanyol, el pepero Mariano Rajoy, que pren per imbecils als espanyolets (i en rao) i que causaria vergonya aliena al mateix Pinocho.
A voltes pense que Espanyislavia és un païs embruixat. És com si hi haguera una malediccio que fa que cada president del Govern siga pijor que l’anterior. Quan pareixia que José Luis Rodríguez Zapatero passaria a l’historia com el pijor president espanyol de tots els temps, arriba Rajoy i el fa bo en menys d’un any. ¿Cóm pot algu ser tan embuster? ¿Cóm pot prometre una cosa i fer exactament la contraria? No sé si pensar d’ell que és un cinic, un simple porrito dirigit per control remot des de Brusseles, un psicopata, una plaga biblica o tot a l’hora. Rajoy és el major frau de l’historia de la pseudodemocracia espanyola i aixo que en este païs de pandereta ya estem acostumats a governants nefasts. La situacio és realment terrorifica: la desocupacio voreja el 30%, hi ha millons de families en la pobrea, és comu vore gent buscar menjar en els contenidors del fem i per si fora poc Rajoy ha conseguit el dubtos honor de fer que els espanyols emigren de nou, lo que no passava des de la postguerra. I al psicopata sols li falta dir «España va bien».
Gran part de la culpa de tot aço la té el catolicisme, que propagà la doctrina antibiblica de que hi ha pecats venials -pecadets- i pecats mortals -pecadots-. Aixina, mentres que en els països protestants la mentira és contemplada en repugnancia -està al costat de coses tan terribles com el furt o l’homicidi en els Deu Manaments que Yahve entregà a Moises-, en els països catolics la mentira és vista com una cosa de poca importancia, per lo que s’escampa pel món de la politica, de l’empresa, de l’administracio, etc., i quan és detectada la gent no es malhumora sino que encara somriu. «La picaresca espanyola», diuen en Espanya, per a llevar-li ferro a l’assunt. No és d’estranyar que si en Estats Units un president mentix al poble perga les eleccions si no és que l’obliguen a dimitir, mentres que en Espanyislavia els sondejos apunten a que si dema hi haguera eleccions Rajoy (que diu una mentira demostrable cada 6 dies) seria novament el vencedor. No hi ha dubte; els espanyolets tenen lo que se mereixen. ¡A fruir de lo votat!
FONT: Som nº 258. Maig de 2013.
Josué Ferrer. 
Comentarios recientes