¿Sabías que Papá Noel vive en Valencia?

019 navidad

Así al menos se cree en Holanda, donde los padres cuentan a sus hijos que Santa Claus -conocido allí como San Nicolás- viaja desde Valencia hasta los Países Bajos para traerles regalos si han sido buenos a lo largo del año. De hecho, es tradición que, en Noche Buena, los niños dejen naranjas junto a unas decorativas botas navideñas para darle la bienvenida a este “valenciano” tan especial. San Nicolás llega en barco y una vez desembarcado monta en un caballo blanco. Sus ayudantes son unos negros llamados Pedritos los Negros que lanzan galletitas a la gente.

En Bélgica también está la tradición de San Nicolás, que viene de Valencia y regala naranjas a los niños. La fiesta de San Nicolás se celebra además en algunas antiguas colonias neerlandesas y en menor medida en Luxemburgo, Austria, Suiza, Alemania, Polonia y Chequia. Curiosamente en Valencia, por su tradición católica, el pueblo cree más en los Reyes Magos que en el viejito pascuero y del enigmático Papá Noel se piensa que vive en el círculo polar ártico, concretamente en Finlandia. Sea como sea, sed buenos o de lo contrario Papá Noel os traerá carbón.

¿Sabías que Lladró controla el 70% del mercado mundial de la porcelana de lujo?

015 lladro

La valenciana Lladró es la empresa de porcelana fina líder a nivel internacional. Controla el 70% del mercado mundial de la porcelana de lujo. Cuenta con más de 2.500 empleados, más de un centenar de los cuales son trabajadores discapacitados. El grupo dispone de 4.000 puntos de venta en más de 120 estados soberanos y exporta más del 80% de su producción al exterior, especialmente a Estados Unidos. Lladró es una empresa con una fuerte identidad familiar y sus motivos florales y costumbristas son conocidos en todo el mundo.

Lladró fue fundada por los hermanos Joan, Josep y Vicent Lladró en 1953. Al principio era un pequeño taller artesano familiar en Almácera (L’Horta) donde los tres hermanos laboraban en el patio de su casa. Cinco años después el patio se quedó pequeño y se trasladaron a una nave industrial en Tavernes Blanques (L’Horta). A partir de ahí, se dio un crecimiento explosivo. En 1969 inauguraron la Ciudad de la Porcelana, un impresionante complejo industrial, formativo y de ocio para los trabajadores de la firma, que cuenta además con un museo que recibe 12.000 visitas al año. Actualmente, sus figuras decorativas son consideradas un símbolo de exquisitez y la empresa valenciana goza de una envidiable reputación dentro y fuera de su país.

¿Sabías que el primer poema dedicado al ajedrez fue en valenciano?

011 ScachsDamor

Scachs d’amor (Ajedrez de amor, en valenciano), de título completo Hobra intitulada scachs d’amor feta per don franci de Castelvi e Narcis vinyoles e mossen fenollar, es un poema escrito por Francesc de Castellví, Bernat Fenollar y Narcís de Vinyoles (destacados personajes de la cultura valenciana) y publicado en el Reino de Valencia en el siglo XV. Es el primer poema en la historia de la literatura dedicado a la temática del ajedrez.

Es una obra poética concebida como una partida de ajedrez en la que los contrincantes son Francesc de Castellví, llevando el juego de las blancas ( rojas en el poema representando a Marte y el amor) y Narcís Vinyoles, con las negras (verdes en el poema representando Venus y la gloria). De árbitro y comentarista Bernat Fenollar, que es quien da las reglas. Los colores verde y rojo se usan en el ajedrez chino.

El poema utiliza el juego como alegoría del amor, se estructura en sesenta y cuatro estrofas (el mismo número de las casillas del tablero) de nueve versos. Las estrofas se agrupan en tres: la primera representa el movimiento de las blancas; la segunda, el de las negras; y la tercera, un comentario del árbitro sobre las reglas. Las tres primeras estrofas de la obra son de presentación, y la última es el jaque mate.

Es la primera partida documentada (en cualquier idioma) con las reglas modernas del ajedrez.

¿Sabías que el Reino de Valencia fue un estado soberano desde el siglo VI hasta 1707?

valencia

El rey Jaime I el Conquistador hizo su entrada triunfal en la ciudad de Valencia el 9 de Octubre de 1238, tras capitular las fuerzas ocupantes musulmanas. El monarca pudo haber anexionado las nuevas tierras valencianas al Reino de Aragón mas prefirió otorgarles un marco nacional, legal y jurídico diferenciado y propio.

Hasta hace relativamente poco la historiografía oficial nos hablaba de Jaime I como del padre fundador de la patria valenciana. Posteriormente, supimos que antes de él los reyes Mudafar y Mubarak fundaron en 1009 el Reino moro de Valencia. Pero los orígenes del milenario Reino de Valencia son más remotos de lo pensado.

El arqueólogo valenciano Miquel Ramón Martí descubrió en 2001 que el primer rey documentado de la historia de Valencia fue el cristiano visigodo Leovigildo, del siglo VI. El hallazgo de una moneda del año 583 donde vemos su rostro, su nombre (“Livvigildus”) y las palabras “Rex Valenta” (Rey de Valencia) lo prueba.

La boda de los Reyes Católicos en el siglo XV no acabó con la independencia de Valencia ya que supuso la unión de las coronas pero no de los territorios. Eran muchos reinos con un solo rey de la misma forma que hoy la reina de Inglaterra lo es también de Australia y de Canadá sin que por ello dejen de ser tres países distintos.

Valencia fue un reino soberano hasta su derrota el 25 de Abril de 1707 en la Batalla de Almansa, en el marco de la Guerra de Sucesión (1701-1715). A partir de aquella nefasta cita, Felipe V de Borbón iba a decretar “por justo derecho de conquista” la abolición de nuestros fueros y por tanto la disolución del Estado Valenciano.

Así pues, ya sea bajo la égida de visigodos, musulmanes o cristianos, Valencia existió como un estado independiente y soberano la friolera de doce siglos consecutivos: desde el siglo VI -al menos- con el rey Leovigildo hasta 1707, año en que el último Jurat en Cap, Lluís Blanquer, asistió al hundimiento de una nación.

¿Sabías que el primer rey valenciano documentado fue el visigodo Leovigildo?

leovigildo

El arqueólogo valenciano Miquel Ramón Martí descubrió en 2001 que el primer rey documentado de la historia de Valencia fue el visigodo cristiano Leovigildo, allá por el siglo VI. El hallazgo de una moneda del año 583 donde vemos su rostro, su nombre (“Livvigildus”) y la inscripción “Rex Valenta” (Rey de Valencia) lo corrobora. La moneda se encuentra en la Biblioteca Nacional de Francia, en París, en su sección de numismática. Así, el Reino de Valencia (por entonces en forma de ciudad-estado) es muy anterior a lo que creíamos hasta ahora.

Los orígenes del milenario Reino de Valencia son más remotos de lo pensado. Hasta hace poco la historiografía oficial nos contaba que el rey Jaime I el Conquistador lo fundó en 1238. Posteriormente, supimos que antes de él los reyes Mudafar y Mubarak fundaron en 1009 el Reino moro de Valencia. Pero los descubrimientos de Miquel Ramón han dado un giro revolucionario a la historia de nuestro pueblo, ya que ahora sabemos con certeza que existía el Reino de Valencia muchos siglos antes antes del nacimiento de Cataluña o del de España.

Su libro, Visigodos, Hispano-romanos y bizantinos en la zona valenciana en el siglo VI (España), (2001) nos habla de ello. También recomendable su otro libro Una fundación de Valencia (Hispania). Antítesis de la tesis actual (2005), que nos descubre que la fundación de la ciudad de Valencia es anterior a la de 138 AC del cónsul romano Junio Bruto. Una anécdota: sus investigaciones fueron publicadas en Inglaterra, en la prestigiosa editorial British Archaelogical Reports, después de que la Universidad de Valencia desdeñara su trabajo.

9 d’Octubre: En defensa de les nostres senyes d’identitat.

A lo llarc dels sigles, els valencians sempre hem segut lleals a Espanya i esta sempre mos ha recompensat en la més pèrfida traïció. Les fellonies més greus: el 25 d’Abril de 1707, a on la derrota en la Batalla d’Almansa comportà l’extermini dels Furs i del Regne de Valéncia com un estat sobirà; el Decret de Francisco Javier de Burgos  de 20 novembre de 1833 pel qual el Regne de Valéncia és desquarterat en tres províncies que tan sols han servit per a fabricar provincians i dividir al poble; el dictamen de la pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) de 9 de febrer de 2005 que proclama que valencià i català són la mateixa llengua; i la reforma estatutària de 11 d’abril de 2006 a on el gens honorable president de la Generalitat Valenciana, Paco Camps, -un autèntic emissari dels interessos de Madrit- introduïx dins de l’Estatut la AVL (és dir, el català).

Hui la nostra identitat torna una volta més a estar amenaçada. L’actual president de la Generalitat (tot siga dit votat per ningú) Albert Fabra pretén que la festivitat del 9 d’Octubre, dia nacional dels valencians, se trasllade al dilluns d’eixa semana per a evitar fer ponts, per lo que el 9 d’Octubre perfectament podria acabar celebrant-se un dia 8 o un 11. Paregut passa en la Festa de les Falles, puix vol que la cremà del dia de Sant Josep es trasllade també al dilluns, per lo que podríem acabar cremant les falles el dia de Santa Gertrudis. ¿Per qué no propon que es trasllade la festivitat del 12 d’octubre? ¡Ah, és que eixa sí que li pica, perque en lloc d’un president de tots els valencians ací tenim a un ninot que és el governador civil del llevant espanyol! Ni una cessió més en la nostra identitat. Ha arribat l’hora de dir prou a tant d’etnocidi i començar a ofrenar noves glòries a Valéncia.

Una historia d’humiltat.

Amic llector, permeta’m contar-li una historia. Estats Units, decada dels 90. La NBA és la lliga de balocistella més important de tots els temps. En estos moments alli es concentra la practica totalitat dels millors jugadors nortamericans que mai s’haja dedicat a este deport:  Magic Johnson, Larry Bird, Kareem Abdul Jabbar, Michael Jordan, Hakeem Olajuwon, John Stockton, Karl Malone…

Entre esta constelacio d’estrelles destacava el nostre protagoniste de hui, David Robinson, pivot de San Antonio Spurs. No sé si voste està familiarisat en este deport. Si no és aixina, li dire quin és el perfil de jugador que busquen els entrenadors: algu que no siga el millor en res pero que siga bo en tot.  David complia a la perfeccio eixe paper. Era dels cinc millors en casi totes les facetes del joc.

Prova d’aixo és que David Robinson fon novat de l’any (1990), maxim rebotejador de la lliga (1991), maxim taponador (1992), millor defensor (1992), maxim anotador (1994) i millor jugador (1995). Havia guanyat casi tots els tituls  pero se li resistia el més important de tots: la lliga. Any rere any el seu equip era fulminat en les eliminatories. David començava a envellir i pensava que potser mai seria campeo.

En 1999 el seu entrenador, Gregg Popovich, demanà a Robinson un gran sacrifici. Li havia de cedir tot el protagonisme a un jovenet que havia arribat a l’equip nomes dos anys abans, l’ala-pivot Tim Duncan. El club no necessitava dos pivots ofensius, sino u ofensiu i un atre defensiu i a David li tocava defendre, fer la faena fosca per a que la gloria se l’enduguera un nouvingut que no era ningu.

Allo a David li va saber molt malament. Una cosa sería que els Spurs hagueren fichat a Michael Jordan, pero que Duncan acaparara tots els titulars de la prensa fon un colp molt gran per al seu orgull. Pero ho acatà. Robinson passà de ser l’estrella a ser jugador d’equip. En quant a estadistiques firmà la pijor temporada de la seua carrera. Pero ¿endevina qué? San Antonio guanyà la NBA aquell mateix any.

El valencianisme és un moviment massa menut en egos massa grans. Aci tot lo món es veu a sí mateix com el nou Palleter, el nou Francesc de Vinatea o  el nou Jaume I. Som un moviment atomisat no per accents, dretes-esquerres o nacionalismes-regionalismes, sino per orgulls i vanitats. Tot lo món vol ser el llider de la seua propia secta abans de cedir el protagonisme a un atre en benefici del regne.

Tots mos hem pensat que estem en una pelicula i que som els actors protagonistes. Que som imprescindibles, que sense mosatros no se pot rodar cap escena. I no, potser nomes som actors de repartiment. Potser el nostre paper en estos moments de l’historia sols es llimite a passar el testic als nostres fills per a que les generacions futures, esperem que en més trellat que la nostra, oficialisen el valencià.

Els valencians mos pareixem massa als argentins. Tot són individualismes i ganes de figurar. A mi m’agrada més Japo; 125 millons de persones que actuen en bloc, tots a una, com un sol home. M’agrada el balocistella perque és un deport d’equip a on ser suplent no és cap deshonra. I m’agrada David Robinson perque ha demostrat que quan u és humil i juga en equip la victoria no tarda molt en arribar.

FONT: SOM nº 254. Maig 2012.

Valéncia o països catalans.

Una nació històrica o una inventada. Un regne o un comtat. Respectar als veïns  o lo meu és meu i lo teu és meu també. Solidaritat o ni una gota d’aigua per als valencians. Dir les coses a la cara o apunyalar per l’esquena. Identitat pròpia o autoodi. Lluitar per lo nostre o defendre lo del veí. Orgull de poble o complex d’inferioritat. GAV o ACPV. Una llengua dolça  com la mel o croar com els renocs. Un idioma propi o un dialecte de merda. Maulet o botifler. Patriota o traïdor.  Miquel Adlert o Joan Fuster. Regne de Valéncia o país valencià. Les Falles o Terra Lliure.  Anfós Ramon o Isabel Clara-Simó. El primer  Segle d’Or d’una llengua neollatina o Mortadelo y Filemón. Raonar en arguments o acusar de “fasciste” a tot el que discrepe de tu. Lliure pensament o la secta del catalanisme. El 9 d’Octubre o Catalunya, una, gran i lliure.  Vicent Savall o Raimon. Valéncia CF o Barça. Paella valenciana o catalana. Ausias March, el gran poeta valencià o Ausias March, poeta català naixcut en Gandia. Veritat o mentira. La Real Senyera o la màrfega. Cap de  ratolí o coa de lleó. Tindre dignitat o llepar culs.

Es ven regne. Rao: Partido Popular.

¿Està voste interessat en una bona inversio immobiliaria i patrimonial? Li oferim no un terreny ni una finca sino un païs sancer a preu d’autentic saldo. Es tracta del Regne de Valencia, més conegut com el Levante feliz. Pero deu voste afanyar-se perque ya nos queda molt poc per vendre i l’oferta nomes durarà fins a agotar existencies. Si està interessat, no dubte en passar-se pel carrer Genova 13 o telefone al 91 557 73 00 i li informarém sense cap compromis. Pregunte per Mariano.

Ya es va vendre l’Idioma Valencià a canvi del recolzament politic de Convergencia i Unio. I els valencians, clar, sense rechistar, acceptarem la venda.  Ya se sap… per a ofrenar noves glories a Espanya engolirém en el catala i en lo que faça falta. Es ven la nostra historia i cultura. El Regne de Valencia dins de molt poc no haura existit mai en els llibres de text que estudien els nostres fills. Ausias March, naixcut en Gandia, era un poeta catala. I ni cal dir que la nostra nacio es diu països catalans.

S’ha venut la nostra economia. Som l’autonomia més endeutada de tot l’Estat (tenia rao el PP quan diu que som una comunitat lider… com a minim en deute). Hem venut el futur dels nostres fills, que ya naixen hipotecats fins a les celles, per a que els peperos puguen montar els seus parcs tematics i obres faraoniques. Bancaixa ara la controla Rodrigo Rato, Banco Valencia està en venda i la Caixa d’Aforros del Mediterraneu (CAM), totalment quebrada, es subasta al millor postor.

La nostra agricultura tambe fon venuda: nos inunden de productes marroquins cada volta que el rei de Marroc d’enuja i ya hem renunciat  al transvas de l’Ebre per a no incomodar als nostres amos de Barcelona. Ara queda la guinda del pastis: la sanitat i educacio publiques. El copagament sanitari vindra despres d’eleccions per a que nos acostumem a la privatisacio que ve. I com ya no hi ha ni un duro per a construir nous coleges publics, l’educacio queda en mans de centres privats.

¡Aprofiten l’oferta senyors! ¡Que estem acabant les ultimes existencies i tanquem (el Regne de Valencia) per liquidacio! ¡Aprofiten la ganga i compren ara que encara poden les despulles d’un regne milenari! Aixo sí, deixen de demanar preu per l’inteligencia, la vergonya i la decencia dels votants valencians, que eixa la varem vendre fa decades i no mos queda ni una gota. Tan barata estava que se la varen emportat tota en un plis. Es ven regne. Rao: Partido Popular, carrer Genova 13.

FONT: Som nº 252. Novembre 2011.

Per qué el valencianisme deuria recolzar l’independencia de Catalunya.

Tradicionalment el valencianisme, per ser majoritariament regionaliste i favorable a l’unitat d’Espanya, s’ha mostrat visceralment contrari a l’independencia de Catalunya.  El problema radica en que a l’estar Catalunya dins d’Espanya, el pancatalanisme s’espandix sense remissio: primer fon Balears, despres Valencia, ara Arago. A voltes per a frenar un cancer toca amputar. El valencianisme deuria recolzar la secessio de Catalunya com un paradoxal pero possible antidot front a la forta catalanisacio que ara patim els valencians. A continuacio presente quatre raons:

1) Una Catalunya independent tindria sobre Valencia la mateixa influencia que Portugal puga tindre sobre Galicia. Ben poca, per no dir nula. El gran drama que tenim els valencians és compartir estat ab els catalans. Si quan el president catala Lluïs Companys declarà l’Estat Catala no s’haguera malograt eixe proyecte, hui Catalunya no estaria com està, dins d’Espanya i usant a Valencia com a moneda de canvi en les seues negociacions ab Madrit. Una Catalunya independent mai hauria pogut forçar a la Moncloa a posar la AVL o TV3 en Valencia per posar un cas.

2) Una Catalunya independent per supost tractaria de conseguir el seu somi de països catalans, pero és més que provable que l’Estat Espanyol per a evitar una possible secessio de Valencia apostara per marcar diferencies respecte a Catalunya; és dir, l’unitat de les llengües que ara es manté per interessos politics es trencaria per les mateixes raons. És provable que per a evitar que Catalunya s’emportara a Valencia de la mà, els nostres governants teledirigits des de Madrit promocionaren un Idioma Valencià independent i agitaren l’anticatalanisme més dur.

3) Per supost hi  hauria valencians catalanofils, pero molts d’ells emigrarien a Barcelona per a viure en el seu somiat estat catala. Els que quedaren serien una minoria que aniria diluint-se en el pas del temps frut de les politiques descrites en el punt anterior. És més senzill que Valencia siga un satelit de Catalunya si les dos estan dins del mateix estat (Espanya) que si Catalunya se separa, o Valencia, o les dos. La frontera sempre marca distancies. Si Alemanya no ha pogut absorvir Austria ni Colombia a Veneçuela, més dificil encara seria crear uns països catalans.

4) Una Catalunya independent serviria als valencians per a saber realment cóm es viu millor, si dins d’Espanya o fòra. Si els vaticinis apocaliptics de Madrit que afirmen que un Republica Catalana aniria a la bancarrota es compliren (cosa improvable, mira Andorra), hauriem encertat quedant-nos dins d’Espanya. Per contra, si una Catalunya independent va cada volta millor mentres que una Valencia espoliada fiscalment s’afona per haver de mantindre andalusos, extremenys i companyia, els catalans nos harien mostrat que l’independencia és el cami.

FONT: Som nº 251. Juliol 2011.

Anteriores Entradas antiguas

Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.

Únete a otros 1.230 seguidores

%d bloggers like this: