Josué Ferrer.

El derrumbament moral d’Occident.

18 oct 2009 Dejar un comentario

by J.Ferrer in Cristianismo Etiquetas: Aborto, ética, Europa, Familia, homosexualidad, Inmoralidad, maldad, matrimonio gay, Occidente, valores

En els últims 20 anys els hàbits morals de la població europea, entenent-los com la radical distinció de lo socialment acceptable d’allò que és reprovable, han canviat notablement. En alguns casos ha segut per a be: per eixemple fa dos décades els maltractaments es consideraven coses de casa en les que no s’havia d’actuar mai per ser d’àmbit estrictament privat mentres que hui colpejar a una dòna està molt mal vist. Unes atres transformacions positives han segut l’incorporació de les fèmines al món laboral o la cada volta major implicació dels varons en gojar la paternitat i atendre als seus fills.

Pero la majoria de canvis no ha segut bona. Lo que seria intolerable quan se va de visita a la vivenda d’un conegut (que una dòna adulta es passejara quasi despullada davant d’un chiquet de set anys) es contempla en total normalitat si ocorre en una plaja. Les dònes hui fumen com carreters, beuen com cosacs i parlen com llauradors; en la pràctica es comporten com hòmens en mamelles. No sols han renunciat a la feminitat sino també a la maternitat ya que la majoria de jovenetes no sols es postula a favor de l’abort sino que ademés contempla com una conquista social matar al seu bebé.

Els hòmens també han canviat. Fa 20 anys a qualsevol varó li hauria caigut la cara de vergonya si la seua nóvia eixiria nua en una revista o un calendari… Pero hui se senten molt orgullosos. “¿De qué? ¿De qué la teua nóvia es baixe les bragues per diners?” -em pregunte-. Un recent estudi afirma que un de cada tres varons francesos veu normal que un cavaller es depile les cames o use cremes de bellea. L’inversió de valors arriba fins al punt de que un home cada volta més femení se somet a una dòna masculina que li ha desplaçat en el seu paper de cap de família i que ara du els pantalons en la llar.

Les despedides de fadrí són un atre eixemple d’incoherència: sols una semana abans de jurar fidelitat per a tota la vida a una persona, s’acodix a una festa a on al nóvio li refreguen les mamelles per la cara, mentres en atre lloc la novençana palpa el pene d’un tio al que ni coneix. Diguen-me a mi si un matrimoni comença d’eixa manera com pot acabar. No parlem ya del càncer ètic que supon convertir en héroe nacional i un eixemple de conducta a una persona pel sol fet d’haver-se gitat en algú famós i haver anat a la televisió a contar-ho. Eixos són els valors en que creixen els nostres fills.

El nivell de moral baixa en cada generació, de tal modo que la generació següent partix d’una base ètica inferior a l’anterior. Ya han firmat el matrimoni homosexual, l’eutanàsia, l’abort lliure i el canvi de sexe. Hi ha una caiguda en picat dels valors i estem llunt de tocar fondo. Ara els musulmans volen la poligàmia, i en Holanda un partit polític reclama que siga llegal tindre sexe en chiquets de 12 anys, en animals, la pornografia infantil, la prostitució a partir dels 16 o anar nu pel carrer. Potser ara parega un escàndal, pero ad este ritme ¿qui diu que en 20 anys açò no siga lo més normal del món?

FONT: Som nº 244. Maig de 2009.